Per molt que te n’hagis anat físicament, Gregori, jo no sabré mai pronunciar el teu nom sense el de l’Anna. Per mi heu estat sempre, i així continuareu sent, l’Anna del Gregori i el Gregori de l’Anna.
Avui no puc ser físicament present en aquest merescut homenatge i comiat del nostre Gregori al cor del seu barri d’Horta. I em sap greu, però segur que ho sabreu entendre, perquè sempre heu estat capaços d’entendre-ho tot. Perquè la vostra generositat no ha tingut mai límit, el vostre compromís ha estat un lema i la vostra alegria ha estat sempre infinita. El vostre somriure el tinc gravat a la retina, però sobretot al cor.
Anna, el Gregori ens ha fet la mala passada de deixar-nos massa aviat. Però tu estàs aquí i et volem ben viva, ben forta, ben alegre, ben activa, ben present. I amb això no vull demanar-te que no ploris. No plorar l’absència del Gregori és impossible. No plorar l’absència de l’home de la teva vida no t’ho pot demanar ningú. I jo no ho faré. Però fes-nos un favor. Fes que la teva alegria ens recordi cada dia la del Gregori. Fes que la teva companyia ens porti el record del Gregori. Regala’ns el més preuat que tenia el Gregori: la seva Anna.
Gràcies Gregori per la teva vida, Gràcies Anna per continuar-nos-la regalant.
Us estimo.
Elsa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada